Archive for the ‘Candidats de la nostra escola’Category

La meva experiència als Països Baixos

El 16 d‘octubre va començar la meva experiència Erasmus+. El meu destí va ser Terneuzen, una petita localitat situada als Països Baixos, tot i que està més a prop de Bèlgica que de la resta d’Holanda. És per això que vaig aterrar a Brussel·les i des d’allà em vaig dirigir a Terneuzen.

Terneuzen és com una gran urbanització de cases unifamiliars, amb un petit nucli on es troba el centre. Quan vaig arribar era diumenge i estava tot buit i desert.

L’endemà vaig anar a l’escola: Zeldenrust-Steelant College. És una escola bilingüe (holandès- anglès) amb alumnes des de 12 a 18 anys, és a dir, el que seria la nostra ESO i batxillerat, i està més centrada en l’àmbit científic i tecnològic que en l’humanístic. Hi ha dues grans línies: una que fa educació bilingüe i l’altra que no. És una escola religiosa però hi ha alumnes catòlics, protestants i musulmans que conviuen sense cap problema.

Els alumnes i la majoria de professors van a l’escola amb bicicleta, tenen un aparcament immens per deixar-les.

En arribar vaig ser rebuda per Camiel de Baets, coordinador de projectes internacionals. Em va fer un tour per l’escola i em va explicar el seu sistema educatiu.

Aquí és on vaig tenir la primera sorpresa, el Camiel em va explicar que  els dos últims anys de primària els alumnes són estudiats pels tutors de cara a orientar-los cap al seu futur. Quan arriben a secundària fan un curs pont per acabar-los de situar i per facilitar la transició  amb la idea de separar-los el curs següent en funció de si aniran a la universitat o faran FP (ells en diuen per capacitats). Diu que ho fan des de fa tres anys i que els hi ha simplificat molt la realització de les classes, que així els alumnes estan més motivats i que ningú no es frustra perquè el nivell de les classes és molt més uniforme.

L’escola és immensa, està dividida en seccions per colors. Cada color té un significat. Vermell vol dir zona de relax, verd zona on es pot parlar i groc zona tranquil·la. Tot això pel que fa a les zones comuns.

Tots els espais estan ocupats, fins i tot els passadissos amb taules grans com de pícnic o amb taules a les parets amb ordinadors, que els alumnes poden fer servir lliurament.

Les classes són de 50 minuts i cada dues classes tenen un descans de 15 minuts, després de la quarta hora el descans es de 30 minuts , i és quan aprofiten per dinar. Entren a les 8,30 i acaben a les 15,20. Els alumnes quan canvien de classe canvien d’aula i, tot s’ha de dir, em va sorprendre l’ordre i el poc soroll que fan.  En els descansos els passadissos s’omplen d’estudiants, que s’asseuen a les taules a menjar alguna cosa o a treballar. S’ha que tenir en compte que el clima no els permet sortir al pati com fem nosaltres.

Les fotos que segueixen són les de la biblioteca, que està oberta a totes hores i és utilitzada tant per professors com per alumnes.

I les següents fotos són de l’espai on els professors es troben per fer un cafè o dinar.

Un cop acabat el tour el Camiel em va donar el meu horari perquè comencés amb la feina que havia anat a fer: “job shadowing”.

Vaig assistir a diverses classes: matemàtiques, física, tecnologia, naturals de diferents nivells. Em va sorprendre que seguien el mètode tradicional d’ensenyament, és a dir, la classe es divideix en tres parts: a la primera es corregeixen els deures, després el professor explica i finalment es fan exercicis individualment o en parelles. L’ús de l’anglès depèn del curs: a 1r es combina amb l’holandès i a partir de segon ja és l’única llengua que s’utilitza tant per part del professor com dels alumnes, que a 3r ja no tenen cap problema en parlar-lo. Els llibres que utilitzen són sempre en anglès. El mòbil està permès a l’aula, tant per consultar el solucionari del llibre que es troba penjat a l’intranet com per escoltar música mentre treballen.

A les classes de biologia i química combinen la classe teòrica amb la pràctica al laboratori, on hi ha un assistent que prepara les pràctiques i ajuda als alumnes a fer-les.

Potser la classe que em va sorprendre més va ser la de tecnologia de primer. La professora només els explica el projecte, proposa un treball i ells van fent lliurement. S’ajuden entre ells i treballen de manera autònoma. Tot i utilitzar serres i trepants diuen que no hi hagut mai cap problema, eren autònoms tot i que portaven només 6 setmanes a l’escola.

Una altra cosa que em vaig trobar a les diferents classes és que un “native speaker”  va traient als alumnes de les aules per practicar la conversa en anglès, és un professor que té aquesta feina.

L’experiència ha estat molt enriquidora, ha sigut molt interessant veure les classes des de fora, et fa veure les coses que fas habitualment d’una altra manera. Observar les diferències culturals entre un país i un altre fa reflexionar.

Els dies que vaig ser allí em va “acollir” la professora de francès de l’escola, la Marianne, que em va fer de guia per la zona, em va obrir les portes de casa seva i em va explicar les tradicions i els costums del país. Li estic molt agraïda ja que Terneuzen és una localitat molt petita, aïllada i sense res a fer. Això va fer que entengués millor una societat força diferent a la nostra i em donés una perspectiva molt més enriquidora.

Moltes gràcies per aquesta oportunitat.

Marian Ruiz

Escola Túrbula – Octubre 2016

08

01 2017

Candidats de la nostra escola

Els docents de la nostra escola que duran a terme aquest projecte són:

Marian Ruiz (professora d’ESO i Batxillerat)

- Job-shadowing project in The Netherlands

- del 16 al 22 d’octubre de 2016

Charo Fernández (mestra d’Educació Primària)  i  Noemí Gómez (mestra d’Educació Infantil)

- Job-shadowing project in Ireland

- de 26 de març a l’1 d’abril de 2017

Marta Beré (mestra d’Educació Infantil), Arnau Rivas (mestre d’Educació Primària) i Antònia Cañadas (professora d’ESO).

- Job-shadowing project in Finland

- del 7 al 13 de maig de 2017

06

01 2017